1.
mitologia
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Cičncies socials
Conjunt dels mites que sķn propis d'una determinada civilitzaciķ. [...]
|
2.
mitologia
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Cičncies socials
Cičncia de l'estudi i l'explicaciķ dels mites. [...]
|
3.
mitologia
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Cičncies socials
Conjunt de mites d'un poble, un conjunt de pobles, una zona geogrāfica o una civilitzaciķ, o també relatius a una religiķ o a una divinitat, que articulen una cosmovisiķ. [...]
|
4.
mitologia
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Cičncies socials
Conjunt de mites d'un poble, d'un conjunt de pobles o d'una zona geogrāfica, o també relatius a una religiķ o a una divinitat. [...]
|
5.
alb
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Cičncies socials
Esperit subterrani propi de la mitologia germānica. [...]
|
6.
gul
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Cičncies socials
Dimoni necrōfag que, segons la mitologia ārab, habita indrets inhōspits o deshabitats i freqüenta els cementiris. [...]
|
7.
nepentes
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Cičncies socials
Beuratge māgic de la mitologia grega que servia per a curar mals i produir l'oblit. [...]
|
8.
paisatge arcādic
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Arts
Obra visual en qualsevol mitjā que representa un paisatge com una versiķ altament idealitzada de les formes de la natura amb referčncies a la mitologia clāssica. [...]
|
9.
evemerisme
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Cičncies socials
Teoria d'interpretaciķ de la mitologia que es basa en la naturalesa histōrica i social dels mites, amb déus que representen figures histōriques les gestes dels quals han quedat oblidades o desfigurades pel pas del temps. [...]
|
10.
hemiplegia hefčstica
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Cičncies de la salut
Parālisi del costat dret que, segons els llibres clāssics, atacava molt sovint els ferrers. El nom prové d'Hefest, déu del foc i dels metalls de la mitologia grega, venerat a Roma amb el nom de Vulcā. [...]
|